Quan escric aquestes notes tots els mitjans de comunicació estan pendents de l'acord imminent entre demòcrates i republicans per a l'aportació pública al sistema financer americà de 700.000 milions de dòlars amb la finalitat d'evitar la fallida de tot l'entremat del sistema que aguanta l'economia capitalista.
La majoria d'analistes aproven aquestes mesures d'urgència però són pocs els que s'atreveixen a denunciar la injustícia que en el fons s'amaga darrera d'aquesta inevitable però escandalosa operació.
La veritat és que no entenc tot l'entrellat del problema que trasbalsa l'economia mundial però sí que tinc clar que estem veient el rostre més descarnat del capitalisme. Josep Borrell ha descriu avui en un article a El Periódico quan parla de les "activitats especulatives d'un sistema financer sense control que s'ha convertit en un casino regentat per dirigents amb sous fantasiosos, assumint riscos creixents finançats per muntanyes de deutes".
Qui paga, ara els plats trencats? Ens podem quedar tranquils quan els americans contesten: l'Estat. Però qui és l'Estat? Són -som- els ciutadans els que haurem de treure les castanyes del foc. Salvaran i "salvarem" ( quan l'onada de la crisi ens toqui més de prop) les grans institucions financeres amb nous impostos, amb noves restriccions de serveis sense que ningú pugui venir a salvar aquells ciutadans concrets que es veuran arrossegats per la crisi en perdre els llocs de feina, o perdre el patrimoni familiar o la casa hipotecada.
L'eufòria presumptuosa dels gestors financers que es van engreixar aquests darrers anys amb els seus jocs de mans especulatius són ara o seran ben aviat angoixa per als sectors més febles del sistema a qui es demanarà, per escarni, que tapin el forat deixat pels seus indigníssims servidors.
Ramon Folch qualificava avui aquesta situació de gran estafa i es preguntava: "On són els delinqüents, quantes ordres de cerca i captura han dictat els jutges quants patrimonis dels estafadors han estat embargats?" i concloïa: "És un cas de desvergonyiment inaudit"
M'agradarà seguir l'evolució. Haurem d'estar al costat del govern quan prengui mesures per evitar les fallides però caldrà fer dues coses més. Per un costat, reforçar des de l'administració i les grans institucions de l'Estat el rigor i el control de tot l'entramat financer per retornar la confiança dels ciutadans amb les institucions democràtiques que han de vetllar pels interessos col.lectius i per un altre promoure les denúncies col.lectives contra els delictes de coll blanc, contra tots aquells que des del poder financer han jugat a inflar la bombolla especulativa i malden ara per sortir de l'embolic amb les butxaques plenes. Butxaques plenes, per cert, a costa de l'erari públic que s'alimenta dels diners que surten de les altres butxaques, les dels ciutadans que els toca pagar un cop més els plats trencats. En català del carrer diem: Cornuts i pagar el beure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada