dimecres, d’abril 09, 2008

SARAJEVO: Pasqual Maragall i la solidaritat de Barcelona

Feia fred el dia 6 d’abril. Havia nevat i bufava el vent, però Sarajevo estava de festa.
Commemoraven la resistència partisana del 1942 i els primers fets tràgics de la guerra del 1992. El record anava acompanyat del reconeixement de solidaritats internacionals. L’acte central i emotiu per a nosaltres era el lliurament de la distinció singular com a CIUTADÀ D’HONOR de la ciutat de Sarajevo a PASQUAL MARAGALL. Va ser un acte emotiu en el marc del Teatre Nacional.
El President Maragall va fer un discurs concentrant el protagonisme en la ciutadania de Barcelona, d’aquella Barcelona olímpica que es va bolcar per Sarajevo. Va fer un cant a la pau i a la continuïtat dels projectes solidaris i va impactar quan, d’una manera valenta (i potser políticament incorrecta perquè hi havia representacions de Belgrad...) va afirmar que eno es podrà consolidar el procés de pau a Bòsnia Herzegovina, fins que Mladic i Karadzic no s’hagin assegut davant del Tribunal Internacional de La Haia.
Una vintena de persones vam acompanyar Pasqual Maragall en aquest viatge. El primer Tinent d’alcalde de Barcelona hi era en representació de l’alcalde Jordi Hereu i en nom de la ciutat. Hi havia també el company diputat Antoni Comín i el Sr. Joan M. Tintoré, President del club de Tennis Barcelona. L’ànima de l’expedició era en Manel Vila, l’home que va posar en marxa l’Ambaixada de la Democràcia Local Barcelona.-Sarajevo que tant ha fet per a la ciutat.
Vam tenir temps per visitar la seu d’aquesta oficina ADL i saludar la seva gent: persones que van estar al nostre servei els dos dies d’estada. La majoria havien viscut com a refugiats a Barcelona i havien tornat al seu país per ajudar a la seva reconstrucció: parlaven català a la perfecció. La veritat és que Barcelona és present a Sarajevo amb gratitud i admiració. Vam poder-ho comprovar a Mojmilo. A la Plaça Barcelona vam viure la reacció espontània de ciutadans que en reconèixer que érem barcelonins es van acostat per agrair tot el que Barcelona havia fet pel seu barri..
Dos personatges, dues anècdotes: El general Jovan Djviak, serbi, però que va dirigir la resistència dels musulmans de la ciutat. Un home formidable que ens va fer de cicerone per explicar-nos els indrets de la resistència. Quan es va acabar la guerra el van retirar de l’exèrcit perquè era serbi (tot i haver lluitat a l’altre costat) i no podia tornar a Sèbia perquè el consideraven un traïdor.
L’altre personatge que ara no recordo el nom que té la família a la república Srpska però que ell encara viu i treballa a Madrid. Havia participat en la defensa de Sarajevo en la línia divisòria del front. Em deia que la tragèdia de la guerra no s’explica a les escoles. Està prohibit com està prohibit escriure’n llibres. Diu que la memòria tornaria a generar odis i és millor oblidar...
La veritat és que la situació política del país es veu encara molt precària pel que fa a l’estabilitat. Tot sembla dependre de la comunitat internacional.