diumenge, d’abril 13, 2008

Nou govern. Primeres impressions.

Divendres esperava una trucada de ZP que no es va produir. Si ho hagués fet no m'hagués trobat a l'AVE camí de Madrid. De moment els dos únics catalans que tindran cartera ministerial són Carme Chacón i Celestino Corbacho. Dos destacats dirigents socialistes catalans del sector més proper a Ferraz. Em preocupen les primeres setmanes de la Ministra de Defensa, passant revista a les tropes amb la panxa de set mesos. Segur que entre la tropa es faran tota mena d'acudits. Vull pensar que s'acabarà imposant la seva capacitat i la seva fermesa. No sé qui podrà canviar a quí: ella sempre somriu i els militars no ha fan mai en públic. El servei militar és una cosa seriosa. Temps al temps.
Corbacho a Treball i Immigració. De fermesa no li faltarà al fins ara alcalde de l'Hospitalet i President de la Diputació. Tindrà molta feina i no sé si li quedarà temps com a minisrre català per plantejar davant de l'executiu i davant de ZP, els reptes i problemes que té Catalunya.
Ser ministre se suposa que dóna aquella proximitat amb les instàncies de decisió del poder de l'Estat per fer entendores i viables unes reivindicacions històriques i una identitat pròpia que té Catalunya com a nació.
Em va sorprendre la continuitat de Magdalena Alvarez. Jo em vaig oposar a la seva recusació amb l'argument que faltaven dos mesos per a les eleccions i que no valia la pena un caanvi precipitat de ministra a la recta final de la legislatura. Estava convençut que ZP no volia un canvi per dos mesos... però jurava que es produiria el relleu amb la constitució del nou govern. No ha estat així. Diuen que Chaves ha forçat la màquina. Ni el nostre Parlament ni l'opinió pública catalana han estat suficient per impedir aquest nomenament. Una altra (insignificant?) frustració.
Serà una legislatura en la que es mantindrà un pols permanent entre el govern de Montilla i el govern Zapatero. Haurem de ser coherents, valents no en dialèctiques sinó en arguments. Cada dia que passa tinc la impressió que haurem de tornar a plantejar si no seria bo que el PSC tingués grup parlamentari propi al Congrés. Seria la manera de "pesar" en el govern de Madrid.