LLISTES CONTAMINADES

La dinàmica democràtica grinyola al País Basc. Aplicant la discutida i discutible llei de partits, el Suprem ha anul·lat les 246 llistes d'Abertzale Sozialistak i 133 que aspiraven a presentar-se sota les sigles d'ANV. La sentència venint com ve del Suprem s'ha d'acatar però això no obsta que es pugui expressar la preocupació per una situació que toca molt de prop els drets fonamentals en què es basa el nostre sistema democràtic: el dret al sufragi. El dret a votar i ser votat. Puc entendre la iniciativa del govern i del fiscal a l'hora de presentar les impugnacions a les llistes per tal de fer cumplir la llei de partits, però anul·lar més de la meitat d'unes llistes que van ser prèviament avalades per més de 85.000 firmes no deixa de plantejar interrogants sobre la viabilitat de l'exercici dels drets fonamentals i el marc legal que el condiciona. La decisió del Suprem, recolzada en l'aplicació de la llei de partits es tradueix en una limitació del sufragi passiu. L'argument és la presumpta o probable vinculació d'alguns noms amb Batasuna.

Jo em pregunto: Si el govern de l'Estat i el govern basc ha pogut dialogar amb els líders de Batasuna per explorar un escenari que permeti engegar o encarrilar el procés de pau, perquè no tenen dret els ciutadans que se senten a prop de les tesis de Batasuna a ser escollits per participar en el procés democràtic d'una eleccions municipals?

Aquí hi ha hagut sens dubte l'escenificació d'un pols entre l'esquerra abertzale i el govern. Batasuna, resistint-se a condemnar i renunciar a la violència, s'ha aixoplugat en una formació política, ANV, que sí que exclou la violència però això no ha estat suficient per obtenir la llum verda del Suprem i han estat les persones integrades en les seves llistes les que han estat objecte d'anàlisi personalitzat per la seva vinculació directa amb Batasuna. Una formació política, la que lidera Otegui, arrelada legalment o il.legal en tot el territori havia d'aparèixer en el conjunt de llistes de l'esquerra abertzale. El partit pot ser o no legal però els candidats, si no estan declarats inhàbils per sentència, tenen dret a ser elegits en el sufragi universal. Però, vet aquí que apareixen les "llistes contaminades!.

Segons Javier Perez Royo el dret de participació política no té limits. En un article a El País del dissabte dia 5 el catedràtic afirmava que no es poden posar límits a l'exercici del dret de sufragi actiu i passiu. Amb dues úniques excepcions: que hi hagi sentència judicial ferma que comporti alhora la pèrdua del dret de sufragi pel temps fixat en la sentència o la incapacitat judicialment declarada.

Alguna cosa grinyola en el país basc. De ben segur que la dependència de Batasuna de l'estratègia de la banda terrorista ETA juntament amb la pressió partidista del PP està condicionant els marges de maniobra per a una sortida del problema però això no ha d'impedir que es pugui demanar valentia democràtica a totes les parts. I probablement en un moment o altre caldrà revisar la polèmica llei de partits que el mateix Pérez Royo considera inconstitucional i que, com és sabut, està recorreguda davant el Tribunal d'Estrasburg.