PRIMERA HISTÒRIA. Catalunya Ràdio. Tertúlia del matí: dilluns dia 21. Barbeta, Capdevila, Culla i Añoveros. Escolto la tertúlia i acabo tenint la impressió en primer lloc que els tertulians (no sé si molt plurals) de la nostra ràdio pública estaven d’acord amb una previsió: hi haurà un alt índex d’abstenció en les eleccions de diumenge. En segon lloc es van dedicar a justificar-la: cansament de la política, idees velles, falta de lideratges, manca de programes alternatius... ganes de castigar els partits i els governants...D’aquí en treien una conseqüència: els elegits perden representativitat. Malgrat que en Culla va advertir que l’abstenció era dolenta 'per se' pel sistema, la conversa, com deia, va derivar cap a una justificació i una argumentació sobre la legitimitat política de l’abstencionisme. En Bassas hi va posar cullerada defensant la bondat d’anar a votar però tot seguit suggeria l’opció del vot en blanc com una manera de demostrar el divorci entre ciutadans i politics.
Vaig quedar astorat per no dir indignat com a oient de Catalunya Ràdio. Primer per aquesta mena de derrotisme democràtic. D’entrada ningú va fer esforç per incentivar el vot. Tenien tots el to no sé si de ressentits o de desencantats. Em va doldre, d'altra banda constatar que la nostra ràdio pública, en un dels seus programes més emblemàtics, donés la impressió de trobar-se més còmode fent-se altaveu dels sectors més crítics del sistema i jugant a la contra. Venien a dir: abans estàvem millor!.
SEGONA HISTÒRIA. Sant Pau d’Ordal, municipi de Subirats: diumenge al vespre. Al local del Centre agrícola. Debat obert amb els quatre caps de llista: CiU, PPC, ERC i PSC/PM. Més de 200 persones omplien la sala a vessar. Debat disciplinat, ben moderat, tocant tot allò que afecta la vida del Municipi i dels nuclis de població dispersa que el componen. Llenguatge planer, directe, contrastant projectes i punts de vista. Exemplar. Preguntes dels veïns interessant-se per la manera com pensaven resoldre problemes col•lectius. Dues hores de debat seguit amb una gran atenció pel públic de totes les edats. Una lliçó de democràcia, de participació, d’interès per al debat polític de ciutadans d'un municipi rural.
No sé què passarà el diumenge, però de les dues històries que he comentat, m’agrada més la segona. No ho va recollir cap televisió ni cap cadena de ràdio. Com l’acte de St. Pau d’Ordal potser n’hi ha hagut molts que no han tingut ressò mediàtic. La crítica de centrar la crònica de campanya molt exclusivament a les grans capitals no és culpa exclusiva dels partits. Potser també ho és dels mitjans. Els partits han d’incentivar la participació i el vot però els mitjans, i sobretot els públics tenen també un compromís amb tot allò que reforci la qualitat del sistema democràtic. I això no és fa ressaltant els dèficits sinó reforçant les raons del compromís de la ciutadania amb els seus representants polítics.
Vaig quedar astorat per no dir indignat com a oient de Catalunya Ràdio. Primer per aquesta mena de derrotisme democràtic. D’entrada ningú va fer esforç per incentivar el vot. Tenien tots el to no sé si de ressentits o de desencantats. Em va doldre, d'altra banda constatar que la nostra ràdio pública, en un dels seus programes més emblemàtics, donés la impressió de trobar-se més còmode fent-se altaveu dels sectors més crítics del sistema i jugant a la contra. Venien a dir: abans estàvem millor!.
SEGONA HISTÒRIA. Sant Pau d’Ordal, municipi de Subirats: diumenge al vespre. Al local del Centre agrícola. Debat obert amb els quatre caps de llista: CiU, PPC, ERC i PSC/PM. Més de 200 persones omplien la sala a vessar. Debat disciplinat, ben moderat, tocant tot allò que afecta la vida del Municipi i dels nuclis de població dispersa que el componen. Llenguatge planer, directe, contrastant projectes i punts de vista. Exemplar. Preguntes dels veïns interessant-se per la manera com pensaven resoldre problemes col•lectius. Dues hores de debat seguit amb una gran atenció pel públic de totes les edats. Una lliçó de democràcia, de participació, d’interès per al debat polític de ciutadans d'un municipi rural.
No sé què passarà el diumenge, però de les dues històries que he comentat, m’agrada més la segona. No ho va recollir cap televisió ni cap cadena de ràdio. Com l’acte de St. Pau d’Ordal potser n’hi ha hagut molts que no han tingut ressò mediàtic. La crítica de centrar la crònica de campanya molt exclusivament a les grans capitals no és culpa exclusiva dels partits. Potser també ho és dels mitjans. Els partits han d’incentivar la participació i el vot però els mitjans, i sobretot els públics tenen també un compromís amb tot allò que reforci la qualitat del sistema democràtic. I això no és fa ressaltant els dèficits sinó reforçant les raons del compromís de la ciutadania amb els seus representants polítics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada