Submergits en el marc d'una crisi que està condicionant el futur de l'estat del benestar val la pena posar de relleu aquells altres fets que en el marc d'aquest món global ens porten missatges d'esperança. Jo concretament em sento esperançat arran de dues notícies que, malgrat els clarobscurs que alguns hi poden veure penso que obren camins de renovació i de prevalença democràtica importants .
Em refereixo primer a la iniciativa de l'esquerra abertzale de posar en marxa i legalitzar en el marc de les lleis de l'Estat un nou partit sobre les bases d'unes estatuts que categòricament rebutgen la violència, condemnen el terrorisme, abjuren de la banda ETA i es disposen a participar en el joc democràtic per arribar a una fita que ells concreten en la independència d'Euskalerria. Els que han fet de la lluita contra ETA i la política antiterrorista una bandera electoralista ara tenen por de quedar-se sense arguments i preten barrar el camí a un procés que pot portar el país basc en una situació de normalitat democràtica on les discrepàncies, profunds discrepàncies, es puguin resoldre amb la paraula i el vot sense violència, ni amenaces ni extorsions de cap mena. Tan de bo que el seny i la visió de futur del govern de ZP permeti avançar en aquest camí ecetat.
Penso que és hora de facilitar i no entorpir aquest procés i per tant deixar portes obertes a l'esperança. Cal agafar-se als compromisos concrets i recollits per escrit en els estatuts i no entrar en disquisicions sobre intencionalitats de dirigents que és cert que poden venir d'una història tèrbola però que finalment han pogut evolucionar fins a incorporar-se a la dinàmica democràtica. Benvinguts. El naixement de Sortu, ha de ser celebrat amb esperança.
Segon motiu d'esperança: La situaciò d'Egipte. Quan escric aquestes ratlles les notícies que arriben dels corresponsals és que sembla imminent la retirada, dimissió o fugida de Mubarak. Aquesta vegada i malgrat les víctimes es podrà dir que el poble ha acinseguit la caiguda del règim. Estem a les portes d'un nou cicle a Egipte com ha començat també a Tunícia i com seguirà a la resta de països de cultura islàmica governats per dictadures avalades per Occident. Cauen les dictadures per la pressió popular i no per un cop d'estat. Es important. Pressió feta per la clsse mitjana, pels estudiants amb les eines de les noves xarxes de comunicació. Ens trobem davant d'una transició forçada, no pas davant d'una transició pactada com va ser la nostra. Caldrà veure ara com es pot conduir aquest procés amb la complicitat de tots els sectors socials del país. Segur que el fet que a la Casa Blanca hi hagi l'Obama i no el Bush ha permès que aquest procés no hagi acabat en tragèdia. Nou motiu d'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada