Hi ha un alt índex d'immigrants a Catalunya. Uns ho sabem per les dades d'enquestes. Uns altres ho saben pel contacte quotidià que tenen amb la població immigrada ja sigui al treball, a l'escola, al barri. Hi ha gent preocupada per aquest fet imparable. Hi ha gent que té por de perdre una manera de fer i una manera de ser col.lectiva. Això es nota sobretot en el món rural, on la immigració hi ha arribat també amb força.
Ahir vaig anar a escoltar Juan Goytisolo al CCCB. Va parlar de la seva experiència, de la seva reflexió sobre el contacte amb altres cultures, amb gent de tota mena de procedències. I la conclusió que en treia era que aquest contacte, que aquesta barreja, aquest intercanvi quotidià era enriquidor, conflictiu alguna vegada però sempre positiu. Va fer referència a les etapes de convivència cultural a l'Edat Mitjana a Castella i Al Andalus i comentava que la cultura s'engrandeix i es reforça en la mesura que es troba en contacte amb altres tradicions i amb altres portadors culturals que poden semblar rivals. Només el mestissatge, deia Goytisolo, fa que la creativitat no s'estanqui i obliga a repensar-ho tot a partir de la confrontació de maneres diferents de veure i de viure el món.
Detractor de la multiculturalitat que impermeabilitza els diferents, defensava la interculturalitat que comporta barreja, dialèctica i síntesis sempre noves. L'experiència de l'Edat Mitjana, allà on van conviure pacíficament àrabs jueus i cristians n'és una demostració. Goytisolo considera que la crisi actual té el risc de tancar encara més les fronteres. Europa podria tancar-se en sí mateixa i això no seria bo. Per això reivindicava la necesitat d'una gran aliança amb tots els països de la Mediterrània. Som iguals, repetia i hauríem de pensar que tot és de tots. Va recordar aquella frase d'un pensador que aramateix jo no recordo, que deia: "El mundo es la casa de los que no la tienen".
Finalment va denunciar la política d'emigració de la UE. La normativa que avala la "retenció" dels sense papers la va qualificar com un empresonament camuflat i això, deia, és intolerable.
Interessant. Estem abocats a mirar cara a cara els que arriben per poder sobreviure. Són ara força de treball però porten la llavor d'unes noves sensibilitats que han de ser també creadores de cultura i de saber.
Mentre parlava jo pensava en aquells que tenen por de perdre identitats històriques oblidant que la identitat es renova i transforma cada dia. No és un fòssil que cal conservar i ensenyar com a peça de museu sinó una manera de compartir un patrimoni heretat que es multiplica cada dia amb noves aportacions.
Ahir vaig anar a escoltar Juan Goytisolo al CCCB. Va parlar de la seva experiència, de la seva reflexió sobre el contacte amb altres cultures, amb gent de tota mena de procedències. I la conclusió que en treia era que aquest contacte, que aquesta barreja, aquest intercanvi quotidià era enriquidor, conflictiu alguna vegada però sempre positiu. Va fer referència a les etapes de convivència cultural a l'Edat Mitjana a Castella i Al Andalus i comentava que la cultura s'engrandeix i es reforça en la mesura que es troba en contacte amb altres tradicions i amb altres portadors culturals que poden semblar rivals. Només el mestissatge, deia Goytisolo, fa que la creativitat no s'estanqui i obliga a repensar-ho tot a partir de la confrontació de maneres diferents de veure i de viure el món.
Detractor de la multiculturalitat que impermeabilitza els diferents, defensava la interculturalitat que comporta barreja, dialèctica i síntesis sempre noves. L'experiència de l'Edat Mitjana, allà on van conviure pacíficament àrabs jueus i cristians n'és una demostració. Goytisolo considera que la crisi actual té el risc de tancar encara més les fronteres. Europa podria tancar-se en sí mateixa i això no seria bo. Per això reivindicava la necesitat d'una gran aliança amb tots els països de la Mediterrània. Som iguals, repetia i hauríem de pensar que tot és de tots. Va recordar aquella frase d'un pensador que aramateix jo no recordo, que deia: "El mundo es la casa de los que no la tienen".
Finalment va denunciar la política d'emigració de la UE. La normativa que avala la "retenció" dels sense papers la va qualificar com un empresonament camuflat i això, deia, és intolerable.
Interessant. Estem abocats a mirar cara a cara els que arriben per poder sobreviure. Són ara força de treball però porten la llavor d'unes noves sensibilitats que han de ser també creadores de cultura i de saber.
Mentre parlava jo pensava en aquells que tenen por de perdre identitats històriques oblidant que la identitat es renova i transforma cada dia. No és un fòssil que cal conservar i ensenyar com a peça de museu sinó una manera de compartir un patrimoni heretat que es multiplica cada dia amb noves aportacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada