La denúncia que el dirigent socialista Joan Ferran ha fet d’alguns espais informatius de la Corporació Catalana ha aixecat polseguera política. Deia el dirigent socialista que en l’estructuració de les notícies, en la terminologia, en les entradetes informatives i sobretot en les editorials dels grans espais informatius de la Corpo s’hi reflecteix una determinada manera d’entendre el país i la seva relació amb el model d’Estat que, segons el dirigent socialista, correspon a una visió “nacionalista” de la realitat no compartida per tots els usuaris dels nostre mitjans públics. Jo crec que, més enllà de la forma com ho ha expressat, té raó Joan Ferran. I de fet les reaccions crítiques que ha provocat venen a confirmar la seva tesi. Els seus crítics no neguen que les coses siguin així sinó que reivindiquen precisament la vocació o funció “nacionalista” de la Corporació i alerten del risc de perdre aquesta funció si es qüestiona la línia editorial que traspuen alguns dels espais més emblemàtics de TV3 o Catalunya Ràdio.
Val a dir que Joan Ferran no nega pas la professionalitat dels periodistes responsables i conductors dels programes. La “crosta nacionalista” que segons els dirigent socialista respiren les editorials o els comentaris espontanis dels presentadors no és incompatible amb la professionalitat genèrica dels periodistes en qüestió, però ningú no pot negar que un discurs en forma d’editorial orientat de forma continuada en una mateixa direcció, respon a plantejaments polítics que en els debats i en el gota a gota de cada dia i sobretot en la proximitat de conteses electorals són elements diferenciadors de programes partidistes. No es tracta de passar d’una crosta a una altra. Es tracta d’assumir una línia editorial que partint de la catalanitat dels nostres mitjans públics ofereixi una informació rigorosa i a l’hora de la valoració o interpretació d’aquesta realitat sigui respectuosa amb la pluralitat de sensibilitats polítiques que té la ciutadania.
L’article 22.2 de la nova llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals estableix que “la programació de servei públic dels canals de la Corporació Catalana ha d’ésser plural per a tractar de satisfer les necessitats del conjunt de la població”. Aquest és el mandat que els professionals han d’assumir i que el Director General i el nou Consell de Govern han d’exigir que es compleixi.
Potser les inèrcies heretades han fet que els periodistes, bons professionals sens dubte, tiressin pel dret a l’hora d’editorialitzar, opinar o confeccionar les informacions i els màxims directius pensessin que la seva responsabilitat es limitava a la gestió i no han volgut entrar, com els correspondria, en la valoració o seguiment de la línia de fons que reflecteixen els programes.
L’aplicació de la nova llei ha de posar les coses i les persones al seu lloc, tant els directius com els professionals. Un directiu sap que si un bon professional no es veu en cor de fer un informatiu sense “crostes” li pot encomanar una altra mena de programa i a l’inrevés, el periodista sap també que en aquesta situació, amb la seva vàlua professional, pot anar a trucar sempre les portes de la privada i entrar-hi amb totes les “crostes” que aquelles li permetin.
Val a dir que els mitjans privats tenen barra lliure pel que fa a “crostes”. I a fe que cada cop aposten més per l’ús d’aquesta llibertat, una llibertat, tanmateix, que ha de tenir sempre el límit de la ètica i la deontologia professional. No tothom s’imposa aquest límit i, lamentablement, són poques les veus que ho denuncien.
Seria bo que aprenguéssim tots a no fer servir el nom de la llibertat en va.
